Treballo des d'una perspectiva cognitivo-conductual. Dit d'una altra manera, treballo des del pensament per modificar la conducta i des de la conducta per modificar pensaments, buscant l'equilibri emocional de la persona.

L'escola de la que parteixo és la racional-emotiva, proposada per Albert Ellis la qual, per fer-ho fàcil, entén que la realitat és neutra (el que passa no és ni bo ni dolent en sí) i som nosaltres els qui impregnem la realitat d'emoció a través de la nostra percepció i aprenentatges adquirits, els quals s'han generat a través d'unes interaccions socials en el marc d'un entorn sociocultural concret.

Aquests aprenentatges contribueixen a generar i consolidar els anomenats «pensaments irracionals», ideacions automàtiques subliminals que influeixen la nostra manera de veure, viure i entendre la realitat.

Com deia un dels meus professors, la societat evoluciona molt ràpid i el cervell (biològicament) molt més lent. Així tenim un hardware molt vell que intenta interpretar un software molt nou. El problema és que el hardware només té uns camins primigenis limitats per interpretar la nova informació i no pot donar noves respostes, per això els símptomes que experimentem, moltes vegades són: estrès, angoixa, ansietat, etc.

Modificant la percepció -la forma de veure la realitat- , les estructures mentals creades, es busca identificar els pensaments irracionals subjacents i confrontar-los, modificant l'emoció que ens produeix i l'efecte que té en nosaltres.

El factor determinant que explica aquest procés psicosocial, al meu entendre, té més a veure amb l'antropologia que amb la psicologia. Ser un animal de grup és determinant en la construcció psicològica de la nostre espècie.

Els altres, per bé o per mal, són determinants en la nostra evolució psicològica. L'estatus, el grup, els rols, els estereotips, la cultura, etc., ens afecten enormement, a diferència d'aquells grups d'animals que viuen individualment.

És per tot això que m'agrada encunyar el concepte «prevenció psicològica», en la mesura que es pot fer prevenció en l'àmbit psicològic de la mateixa manera que es fa en nutrició o en medicina general, tot cuidant la nostra psique en el dia a dia i atenent aquest òrgan tan fantàstic com és el cervell, capaç ell solet de produir-nos les millors alegries però, també, els pitjors desconcerts.

Sempre m'ha semblat irònic el nivell d'entrenament que requereix mantenir-se sa, físicament, en contraposició a la dedicació de la gent a mantenir-se sa pel què fa a la salut emocional, a la qual no hi dediquem gens d'entrenament. És important dedicar un temps a la cura del nostre estat anímic i emocional per poder afrontar situacions del dia a dia que ens exigiran fer-hi front i davant les quals hem de tenir respostes.

Sé que, a vegades, l'esforç que requereix millorar és difícil, però penso que aquesta dedicació aporta un enorme valor afegit, en relació al creixement personal, molt més gran que una solució externa, en tant que som nosaltres els qui l'hem construït.